- Aquest esdeveniment ja ha passat.
II CICLE DE MÚSICA DE CAMBRA | R. Schumann, J. Brahms, C. Schumann
novembre 22 / 20:00 – 21:00
Últim concert de la segona edició del cicle, amb Pau Codina, al violoncel, Lana Trotovsek, al violí, i Maria Canyigueral, al piano.
Junts ens interpretaran a Robert Schumann, Johannes Brahms i Clara Schumann.
Sinopsis
Piano trio Op.17, CLARA SCHUMANN
Clara Schumann va ser una pianista excepcional, que es va guanyar el respecte i popularitat dins el cercle musical en una època on hi havia poques dones que aconseguien ser reconegudes socialment. Com a compositora no va escriure gaires obres, quan tenia 36 anys va deixar de compondre. Venia d’una familia musical. De fet, es van conèixer amb el seu futur marit, el compositor Robert Schumann, ja que aquest va atendre classes de piano amb el pare de Clara.
Es poden trobar moltes semblances amb el seu llenguatge compositiu i el de Robert Schumann. Les obres principals que Clara va compondre són el seu Concert per a piano, Poloneses per a piano, el Trio per a violí, cello i piano, Romances per a violí i piano,… Moltes es van perdre.
La seva vida familiar, amb vuit fills, i els conceptes socials de l’època van fer-li prendre la decisió de deixar de compondre: “una dona no hauria de desitjar compondre. Mai n’hi ha hagut una que ho hagi aconseguit. Jo tampoc seré la primera”.
El Trio en Sol menor de Clara Schumann va ser compost el 1846, durant la seva estada a Dresden, i en un període de la seva vida complicat, Robert Schumann estava ja molt malalt. Aquest trio és la primera obra de Clara Schumann que s’escapa del format veu i piano.
Sonata per a violí i piano Op.105 – Robert SCHUMANN
Les tres meravelloses sonates per a violí i piano de Robert Schumann, escrites uns anys abans de la seva mort en un asil, desmenteixen l’opinió que “Schumann va començar com un geni i va acabar com un talent”. Són obres d’un geni apassionat, molt originals, plenes d’energia febril, meravella infantil i contemplació. Escrita amb la precipitació de tan sols cinc dies –del 12 al 16 de setembre de 1851– i ardent amb el foc de la inspiració, la Primera Sonata per a violí Op.105 de Schumann expressa la tensió interior del compositor amb una claredat especial, movent-se entre la pulsió i el dubte, entre els arquetips literaris de Florestan i Eusebi.
Totes les seves tres sonates per a violí daten dels anys poc abans de la seva ruptura, intent de suïcidi i posterior ingrés a l’asil d’Endenich on va passar els seus últims dies, privat de compondre i de la companyia de la seva estimada Clara.
Sonata Op.99 n.2 en Fa Major per a violoncel i piano – JOHANNES BRAHMS
Durant l’estiu de 1886, Johannes Brahms va viatjar des de Viena fins a les ribes idíl·liques del llac Thun als Alps suïssos. Les vacances-treball, de vegades anomenades “estiu de música de cambra” de Brahms, van donar lloc a un nombre sorprenent d’obres, incluïnt la Sonata per a violoncel i piano núm. 2 en fa major, op. 99, la Sonata per a violí i piano núm. 2 en la major, op. 100, i el Trio amb piano núm. 3 en do menor, op. 101. Brahms afirmava que el paisatge era “tan ple de melodies que cal anar amb compte de no trepitjar-ne cap”. La Sonata en Fa Major va ser dedicada al notable violoncel·lista, Robert Hausmann (1852-1909), que un any després s’uniria al violinista Joseph Joachim per estrenar el Doble Concert de Brahms.
Què escoltarem?
Sonata Op.105 n.1 en la menor per a violí i piano – ROBERT SCHUMANN
Mit leidenschaftlichem Ausdruck
Allegretto
Lebhaft
Sonata Op.99 n.2 en Fa Major per a violoncel i piano – JOHANNES BRAHMS
Allegro vivace
Adagio affettuoso
Allegro passionato
Allegro molto
Trio per a violí, violoncel i piano Op.17 en sol menor – CLARA SCHUMANN
Allegro moderato
Scherzo i trio
Andante
Allegretto
Pau Codina
(cello)
Nascut el 1988 a Barcelona, Pau Codina va començar els seus estudis de violoncel a l’edat de cinc anys amb Eulàlia Subirà, a Manlleu. S’ha graduat a l’escola Yehudi Menuhin de Londres, a la Guildhall School of Music & Drama i a la Chapelle Musicale Reine Elisabeth de Brussel·les, on va rebre el mestratge de Louise Hopkins i de Gary Hoffman, entre altres.
Ha tocat arreu d’Europa i en prestigioses sales com el Wigmore Hall, el Royal Festival Hall, el Concertgebouw d’Amsterdam, Flagey, Bozar, l’Auditori Pau Casals, i a L’Auditori de Barcelona i el Palau de la Música Catalana, en ambdós com a solista i músic de cambra. Com a solista ha tocat amb orquestres com l’Orquestra de la RTVE, l’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya (OBC), l’Orquestra Simfònica del Vallès, l’Orquestra de Cambra d’Andorra i l’Orquestra de Cambra Franz Liszt de Budapest.
> MÉS INFO
Lana Trotovsek
(violí)
La violinista Lana Trotovsek ha captivat el públic amb la seva «autèntica sensació d’actuació intuïtiva en directe» (The Strad) i per portar «profunditat i perspicàcia» a les seves interpretacions. Washington Post l’ha descrit com a «Radiant» i lloat el seu «to clar i refinat amb sentit musical de frases i entonació impecable».
Des del seu debut amb Mariinsky Theatre Orchestra sota la direcció de Valeri Guérguiev el 2012, Lana Trotovsek va aparèixer amb algunes de les millors orquestres del món. El 2014, va fer una gira amb els Moscow Soloists i Yuri Bashmet i el 2016 va interpretar el Concert per a violí núm. 1 de Prokófiev amb l’Orquestra Simfònica de Londres sota la direcció de Gianandrea Noseda.
> MÉS INFO
Maria Canyigueral
(piano)
Maria Canyigueral ha estat descrita per la Vanguardia com “una pianista de gran personalitat”.
Premiada en concursos internacionals, el 2010 és finalista del XII Concours International de piano d’Ille de France; el 2012 va obtenir el segon premi al Wifrid Parry Prize de Londres juntament amb la violinista Marisol Lee; el 2013 l’hi otorguen el segon premi al Max Pirani Trio Prize de Londres amb Ianthe Ensemble i el 2014 rep el segon premi al Concurso Internacional de Música de cámara “Antón García Abril” de Granada juntament amb el violoncel.lista Alexander Rolton
> MÉS INFO
