Home / 0
Carregant Esdeveniments

« Tots els Esdeveniments

  • Aquest esdeveniment ja ha passat.

III CICLE DE MÚSICA DE CAMBRA | Obres de F. Schubert i B. Martinu

març 30 / 20:00 21:00

Dijous 30 de març | 20:00h
Preu 15€ | general – 12€ | persones associades al Centre de Sarrià – 12€ | menors de 30 anys – 8€ | alumnat del C.S.M. Liceu i ESMUC – 84€ | abonament per a tots els concerts

Donem el tret de sortida al primer concert de la 3a edició del Cicle de Música de Cambra 2023, amb un concert d’obres dels compositors Franz Schubert i Bohuslav Martinu.

Un recital de flauta i piano a càrrec del flautista Boris Bizjak i la pianista Maria Canyigueral.

Programa

· Sonata Arpeggione D.821 en la menor, F. Schubert
· Introducció i Variacions D.802 ‘Trockne Blumen’ per a flauta i piano, F. Schubert
· Sonata H.306 per a flauta i piano, B. Martinu

Sonata de Martinu per a flauta i piano

La vida de B. Martinu va estar condicionada pels esdeveniments polítics que van marcar la història del segle XX. Va traslladar-se a París als anys 20, impregnant-se de les tendències artístiques d’aquell temps. Amb la invasió nazi a la segona guerra mundial va deixar París, residint un temps al sud de França per acabar establint-se a Amèrica durant més d’una dècada i va passar els darrers anys de la seva vida al sud de França i a Suïssa.
Compositor prolífic, va deixar d’herència un catàleg de gairebé 400 composicions, un oratori, òperes, ballets, simfonies, concerts per a solista, doble concerts, triple concerts, obres a piano sol i obres cambrístiques incluïnt quartets, quintets, una Sonatina per a clarinet i piano, la sonata per a flauta i piano, entre d’altres.
Les obres del compositor txec B. Martinu sovint eren motivades per una passió, melancòlica enyorança potser, per la seva nació i la seva cultura.
La seva sonata per a flauta i piano està tenyida d’aquesta coloració folklòrica, amb un fort distintiu rítmic. Considerada una de les obres més importants del repertori per aquesta formació. Va ser escrita l’estiu del 1945, mentre Martinu passava les vacances a Cape Cod. L’últim moviment vol imitar el cant d’un ocell autòcton que va encisar els sentits i del compositor durant la seva estada a Cape Cod, sent font d’inspiració. La va escriure pel flautista de l’Orquestra Simfònica de Boston, George Laurent. No obstant, la estrena va anar a càrrec del flautista Luis Shaefer a Nova York, el 1949.

Una obra plena de colors i calidesa, amb un diàleg melòdic i joc rítmic entre els intèrprets molt revitalitzant.


Sonata Arpeggione D.821 en la menor, F. Schubert

F. Schubert va compondre la seva Sonata per arpeggione i piano el novembre del 1824, un any posterior a que J. G. Staufer construís la primera ‘guitarra-violoncel’, també anomenada arpeggione o ‘guitarra d’amor’, a Viena.
És un instrument de sis cordes, afinat com una guitarra i tocat amb un arquet com un violoncel.
 F. Schubert va escriure tal obra mestra per un virtuós d’aquest instrument, Vinzenz Schuster.
La popularitat de l’instrument no va durar massa i tan l’instrument com la sonata, en conseqüència, van caure a l’oblit.

Malauradament no va ser publicada en vida del compositor, no va ser fins el 1871 que va imprimir-se i ser redescobrida.


Introducció i Variacions D.802 ‘Trockne Blumen’ per a flauta i piano, F. Schubert

A la tardor del 1823 F. Schubert escrivia un dels seus cicles de lieder més importants de la seva col·lecció, la ‘bella molinera’ D. 795.
Pocs mesos més tard, el gener del 1824, quan el cicle de lieder D.795 no s’havia encara publicat (es publicarà l’estiu del 1824), Schubert va escriure el que probablement esdevindrà l’obra més important de la literatura per a flauta i piano del segle XIX, les seves variacions per a flauta i piano D.802.
Per compondre les variacions per a flauta i piano D.802, Schubert va prendre de referència la melodia del divuitè lied de la ‘bella molinera’, recurs, el d’integrar obres vocals pròpies a obres instrumentals posterior, que ja haurà utilitzat en altres ocasions; per exemple en el seu Quintet la truita D.667, el seu Quartet ‘la mort i la donzella’ D.810, la seva Fantasia per a violí i piano D.934 o la Fantasia Wanderer D.760.

Les variacions comencen amb una llarga introducció i seguidament apareix el tema del lied ja esmentat, que conserven l’esperit i el pathos de la cançó original. L’obra pren camins contrastants, desenvolupant a un conjunt de variacions que obliguen a desplegar tot el potencial virtuosístic i musical dels dos intèrprets.


Boris Bizjak
flauta

“Bizjak es distingeix per la seva musicalitat, una interpretació captivadora i una percepció moderna i àmplia de l’aparença del concert i la presència a l’escenari”.
Marjan Zlobec, Delo

Boris Bizjak s’ha consolidat com un dels flautistes més versàtils de la seva generació. Al costat del repertori per a flauta moderna, la seva passió per la improvisació i el barroc l’ha portat a dominar l’art amb un instrument d’època. Ha aparegut com a solista amb orquestres al Regne Unit, Japó, Sèrbia i Eslovènia. Darrerament amb l’Orquestra de Cambra de la Filharmònica Eslovena dirigida per Dmitry Sitkovetsky, City of London Chamber Music Orchestra sota la batuta de Michael Gammie, London Euphonia, l’Orquestra Simfònica de Maribor amb Milivoj Šurbek, Solisti Divini i London Brandenburg Soloists. Ha actuat a Eslovènia, Regne Unit, EUA, França, Itàlia, Alemanya, Àustria, Xipre, Croàcia, Sèrbia, els Països Baixos, el Japó i la Xina.

> SABER MÉS
Maria Canyigueral
piano

«[…] ens trobem amb una pianista de personalitat. Els fruits d’una sensibilitat i un treball ben fet estan a la vista. […] Bona tècnica, precisió, i una expressió mesurada, corporal, deixant la sensació de maduresa en la forma de plantejar el discurs. […]».
Jorge de Persia (La Vanguardia).

Premiada en concursos internacionals, el 2010 és finalista del XII Concours International de piano d’Ille de France; el 2012 va obtenir el segon premi al Wifrid Parry Prize de Londres; el 2013 l’hi otorguen el segon premi al Max Pirani Trio Prize de Londres i el 2014 rep el segon premi al Concurso Internacional de Música de cámara “Antón García Abril” de Granada juntament amb el violoncel·lista Alexander Rolton.

En les darreres temporades s’ha presentat en recitals a Tòquio, a Nagoya, al Wigmore Hall de Londres i a St John Smith Square, al Festival de Ljubljana a Eslovènia, al Lozer Cultureel a Bèlgica, al Palau de la Música Catalana, a l’Auditori de Girona, a l’Auditori de Caputxins de Figueres dins la Schubertíada, al festival Noches Clásicas de Cádiz, Festival de Portaferrada, al Festival de Cervià de Ter organitzat per Ibercamera, i a diverses ciutats catalanes dins del circuit Xarxa de músiques de Joventuts Musicals de Catalunya.

> SABER MÉS