- Aquest esdeveniment ja ha passat.
III CICLE DE MÚSICA DE CAMBRA | Obres de Bach, Mompou, Montsalvatge i Chopin
novembre 30 / 20:00
Dijous 30 de novembre | 20:00h
En el setè concert del III Cicle de Música de Cambra del Teatre de Sarrià podreu gaudir d’un recital de piano on s’interpretaran obres de Bach, Mompou, Montsalvatge i Chopin.
La pianista i directora del cicle, Maria Canyigueral oferirà un recital de piano acompanyada de la presentació i comentaris del divulgador musical Joan Vives.
El Cicle de Música de Cambra s’ha adherit també a aquest any de celebracions pel centenari del naixement de la gran pianista Alicia de Larrocha (1923-2009), dedicant-l’hi aquest recital de piano.
Al final del concert hi haurà una taula rodona, liderada per Joan Vives, que comptarà amb la participació de Maria Canyigueral i d’Alicia Torra de Larrocha, filla d’Alicia de Larrocha. Un espai per compartir les vivències, anècdotes, vida i professió d’Alicia de Larrocha, des del relat proper d’Alicia Torra de Larrocha.
Programa
Cançons i danses, FREDERIC MOMPOU (1893-1987) (selecció)
V
VI
VII
VIII
IX
Preludi i fuga n.1 en Do Major BWV 846, J.S.BACH (1685-1750)
Preludi i fuga n.6 en Re menor BWV 851, J.S.BACH (1685-1750)
Preludi i fuga n.9 en Mi Major BWV 854, J.S.BACH (1685-1750)
Sonatine pour Yvette, XAVIER MONTSALVATGE (1912-2002)
Vivo e spiritoso
Moderato molto
Allegretto
Balada Op.52 n.4 en Fa menor, FRÉDÉRIC CHOPIN (1810-1849)
(*) Al final del concert hi haurà una taula rodona, liderada per Joan Vives, que comptarà amb la participació de Maria Canyigueral i d’Alicia Torra de Larrocha, filla d’Alicia de Larrocha. Un espai per compartir les vivències, anècdotes, vida i professió d’Alicia de Larrocha, des del relat proper d’Alicia Torra de Larrocha.
Sinopsi
Preludis i fugues, llibre I, JOHANN SEBASTIAN BACH (1685-1750)
És durant l’estada a Köthen, el 1722, que J.S. Bach escriuria la primera part d’El clavecí ben temperat, 24 preludis i fugues en totes les tonalitats majors i menors, i on explora totes les possibilitats ofertes pel nou temperament recentment adoptat i la llibertat que se n’obté.
Segons paraules del mateix Bach, el recull es concebria ‘pel benefici i l’ús de la joventut musical amb ganes d’aprendre, i especialment pel passatemps dels que ja són experts en aquest estudi’.
Vint anys més tard, el 1742 i a Leipzig, compondria un segon volum, igualment de 24 preludis i fugues i també incloent cadascuna de les tonalitats.
Cançons i danses, FREDERIC MOMPOU (1893-1987)
Durant el període comprès entre 1918-1972 Frederic Mompou va elaborar les quinze peces del cicle Cançons i danses, tretze per a piano. La particularitat d’aquestes obres és que el compositor català les teixeix magistralment a partir del folklore que li és propi, de manera que hi reverberen amb força les cançons i danses del folklore de la seva regió d’origen sota la llum inconfusible de Mompou.
La música de Mompou ha transcendit a nivells universals i el pas del temps només contribueix a reafirmar que el seu art no té època ni segueix modes, ja que, el seu llenguatge – tan personal, íntim, subtil – ens parla d’essència, connectant amb el més profund de l’ésser humà.
Se li poden associar influències de la música d’Erik Satie, Gabriel Fauré i l’impressionisme francès. Estava també captivat pel so de les campanes, imitant sovint el so d’aquestes en les seves composicions. Però per sobre de tot, la música de Mompou ens parla el llenguatge de Mompou: art sense artificis, genuí, sincer, autèntic i minimalista. Sense que hi falti ni hi sobri cap nota.
Sonatine pour Yvette, XAVIER MONTSALVATE (1912-2002)
Xavier Montsalvatge escriuria el 1960 Sonatine pour Yvette, dedicada a la seva filla Yvette.
Una obra fresca i àgil, que ens transporta a la innocència, tendresa, somriures, corredisses i sorpreses de la infantesa.
Inclou la melodia popular Ah!, vous dirai-je maman (quan les oques van al camp) al tercer moviment i que serà precisament el motiu musical que inspiraria al compositor a escriure la Sonatina, tonada que la petita Yvette havia après i cantava.
Originalment, el compositor la va pensar com una Toccata i un cop acabada la va retocar i afegir el primer i segon moviment, que és tal com la coneixem avui. L’estrenaria Gonzalo Soriano al teatre Fortuny de Reus el 1962.
Escrita en la seva etapa de maduresa, sintetitza dos dels pilars que forgen l’estil del compositor, formalisme i neoclassicisme, beu de les influències de la música de Messiaen i Auric i assoleix una llibertat plena de contrastos: movent-se entre el cromatisme i diatonisme, entre tonalitat i atonalitat, consonàncies i dissonàncies.
És sens dubte una de les millors obres per a piano del compositor i una aportació cabdal a la literatura pianística del segle XX.
Balada Op.52 n.4 en Fa menor, FRÉDÉRIC CHOPIN (1810-1849)
Chopin va passar l’estiu del 1842 treballant en l’última de les seves quatre balades, amb un caràcter bastant diferent de les dues que l’havien precedit.
Una obra de gran format, que amb poc més de deu minuts condensa poètica, subtilitat, profunditat, tendresa, melancolia i un clímax dramàtic i intens. Obra de gran dificultat tècnica i musical.
Chopin la va dedicar a la Baronessa Rothschild, que l’havia convidat a tocar a la seva residència de París i introduït a l’aristocràcia parisenca.
Com les altres balades del compositor, es diu que la Opus 52 n.4 està inspirada en la poesia d’Adam Mickiewicz, concretament un poema que narra la història d’un pare que envia els seus tres fills a buscar fortuna, i tornen amb tres dones poloneses. Chopin entenia bé que la música és massa abstracta en si mateixa per poder retratar adequadament imatges o caràcters amb concreció. Si la poesia de Mickiewicz va ser una inspiració directa de la balada, en els millors dels casos, la narració inherent al poema es perd a través del viatge musical, tot agafant una volada superior i deixant que l’oient, alimentat per la seva pròpia imaginació, formuli la seva narració particular.
