II CICLE DE MÚSICA DE CAMBRA | MOZART I BEETHOVEN

Preu 15€ general | 12€ menors de 30 anys i persones associades al Centre | 8€ alumnat del CSM Liceu i ESMUC

COMPRAR ENTRADES AQUÍ

En el 7è concert d’aquesta segona edició del cicle de música de cambra, els germans Abel i Arnau Tomàs tornen al Teatre de Sarrià, juntament amb la pianista Maria Canyigueral, amb un concert de Trios amb piano de L. van Beethoven, així com el Divertimento K254 en Si bemoll Major de W. A. Mozart.

En aquesta ocasió, el músic i divulgador musical Joan Vives s’encarregarà de fer els comentaris del concert.

La història

Divertimento en Si bemoll Major K254 – W.A.MOZART

Malgrat el títol de Divertimento és de fet el primer trio per a violí, violoncel i piano que va compondre Mozart, escrit a Salzburg el 1776.

A diferència de trios de Mozart més tardans, segueix encara la tradició que practicaven altres compositors de l’època, entre altres J. Haydn, de tractar la part del piano com l’eix vertebral del discurs musical de l’obra. De fet aquestes obres no estaven publicades com a trios sinó com a ‘sonates per a clavicèmbal o fortepiano amb acompanyament de violí i violoncel´.

El gènere va començar a emergir quan a mitjans del s.XVIII el nou pianoforte guanyaria popularitat, podia explorar unes possibilitats de dinàmiques desconegudes fins ara amb el clavicèmbal.

El talent i instint natural per la melodia fa d’aquesta primera incursió de Mozart al gènere del trio amb piano una delícia pels sentits, excedint sens dubte els models preexistents.

Trio Op.11 n.4 en Si bemoll Major – L. van BEETHOVEN (1770-1827)

Remontem a la Viena del 1797, quan Beethoven, amb vint-i-sis anys estava guanyant una reputació ascendent com a pianista espectacular amb un gran talent per la improvització. A aquella època ja havia estrenat els seus dos primers Concertos per a piano, amb gran èxit.

Aquest mateix any 1797 es va estrenar l’òpera còmica L’Amor Marinaro de Joseph Weigl, amb una tonada que es va fer molt popular, Pria ch’io l’impegno (‘abans que vagi a treballar’), i que va inspirar numerosos compositors posteriors a utilizar-la per compondre temes amb variacions. Hummel i Paganini en són exemples, però Beethoven va ser el primer.

El clarinetista austríac Franz Josep Bähr (1770-1819), que tocava sovint amb Beethoven, va demanar-l’hi d’escriure un tema amb variacions basat amb aquesta tonada popular.

Va començar a compondre el Trio Op.11 n.4 el 1797 i es va publicar l’any seguënt. Originalment el va compondre per clarinet, cello i piano, però el mateix Beethoven en va fer una versió per violí, cello i piano, adaptant-se i pensant atraure l’atenció d’un públic més general, ja que en aquella época el clarinet com a instrument solista en agrupacions de cambra no era habitual. L’últim movement utilitza la melodia mencionada anteriorment i que es va fer tan popular que inclús es xiulava pel carrer, sobretot en excursions nocturnes per tabernes! Per això el sobrenom associat a aquest Trio de Beethoven: ‘Gassenhauer’, cançó de carrer.

Es menciona que Beethoven va tenir la intenció de recompondre el moviment final del trio i publicar el tema amb variacions com una obra independent. Però mai va arribar a executar-ho.

És una obra meravellosa on hi ha un veritable discurs cambrístic molt equilibrat entre els tres instruments. Beethoven va compondre aquest trio estructurat en tres moviments i és la quarta obra que Beethoven va escriure, dins el seu catàleg de trios amb piano, prescedint els seus trios de maduresa l’Op.70 i l’opus 97.

Trio Op.70 n.1 en Re Major – L. van BEETHOVEN (1770-1827)

El sobrenom de ‘fantasma’ que acompanya al Trio Op.70 n.1 de Beethoven s’atribueix al compositor, i estudiant de Beethoven, Carl Czerny, tot fent referència al caràcter misteriós i fosc del segon moviment. L’ús de cromatismes, silencis, tremolos i un inici estàtic amb el violí i el violoncel ens transporten en aquest ambient. El trio arranca amb un Allegro energètic i desemboca a un Presto final lluminós i ple de vida, contrast segurament necessari després de tanta tensió continguda al segon moviment.

Beethoven va escriure els dos trios Op.70 durant la seva estada a Heiligensadt l’estiu del 1808, i es podria considerar com un punt d’inflexió del que vindrà després en l’escriptura per a trio amb piano. Els tres instruments tenen rol de solista i defensen discursos independents, elevant la música de cambra gairebé a escala simfònica.

Dins el catàleg de Beethoven ens trobem ja en plena etapa de maduresa. A la mateixa època escriu les seves sonates per a piano ‘Waldstein’ i ‘Apassionata, la 3a i 5a simfonies, convivint ja amb una sordesa irreversible i impossible de negar.

Arnau Tomàs
(violoncel)

Nascut a Barcelona, Arnau Tomàs és actualment reconegut com un dels violocel.listes més versatils i polifacètics de la seva generació, combinant projectes solístics amb una intensa activitat cambrística, sent el fundador del Quartet Casals i el Trio Ludwig.

Premiat en diversos Concursos Nacionals i Internacionals, ha ofert nombrosos recitals de violoncel i ha actuat com a solista amb les Orquestres de Radiotelevisió Espanyola, Simfònica de Tenerife, OSV, Simfònica de Galícia i OBC entre d’altres. L’any 1992, va participar activament en la filmació d’un reportatge televisiu sobre Yo Yo Ma al Concertgebouw d’Amsterdam, interpretant suites de Bach per ell.

> SABER MÉS

Abel Tomàs
(violí)

Abel Tomàs Realp va néixer a Barcelona el 1980. Va començar a estudiar música amb el seu pare i el violí amb el seu tiet. Ha estat alumne de Zakhar Bron i de Serguei Fatkouline a la Escuela Superior de Música Reina Sofía i posteriorment de Víktor Tretjakov a la Hochschule für Musik Köln. La seva formació cambrística ha estat  profundament influenciada pels mestres Walter Levin, Rainer Schimdt i György Kurtág.

Abel Tomàs ha estat premiat en diversos concursos nacionals i internacionals a Espanya i Argentina. Com a solista ha actuat  amb diverses  orquestres, com ara  l´Orquestra Simfònica de Barcelona, l´Orquestra simfònica del Vallès, l´Orquestra Simfònica d´Euskadi, l´Orquestra Simfònica de Tenerife i amb directors com James Judd, Junichi Hirokami, Victor Pablo Perez, Carlo Rizzi, Rubén Gimeno i Zubin Mehta.

> SABER MÉS

Maria Canyigueral
(piano)

Maria Canyigueral ha estat descrita per la Vanguardia com “una pianista de gran personalitat”.

Premiada en concursos internacionals, el 2010 és finalista del XII Concours International de piano d’Ille de France; el 2012 va obtenir el segon premi al Wifrid Parry Prize de Londres juntament amb la violinista Marisol Lee; el 2013 l’hi otorguen el segon premi al Max Pirani Trio Prize de Londres amb Ianthe Ensemble i el 2014 rep el segon premi al Concurso Internacional de Música de cámara “Antón García Abril” de Granada juntament amb el violoncel.lista Alexander Rolton.

> SABER MÉS

Joan Vives
presenta

Flautista de bec, professor d’història de la música i divulgador musical. Ha realitzat una important activitat concertística des del 1980 amb diversos grups de cambra i orquestrals, realitzant concerts per Alemanya, Àustria, Itàlia, França, Andorra, i arreu de l’Estat Espanyol. També enregistraments discogràfics (EMI, La ma de Guido, etc…), radiofònics (Catalunya Música, Radio Nacional de España, Radio Classique Française, etc…) i per a Televisió (TV3, TVE, diverses locals etc…). Va obtenir la Menció d’honor en el “Concurs Permanent” de Joventuts Musicals d’Espanya (1982) i el 2on Premi a la “Muestra de Nacional de Música de Cámara” (1989).

> SABER MÉS

On?