- Aquest esdeveniment ja ha passat.
IV CICLE DE MÚSICA DE CAMBRA | Àries barroques i el Duo Concertant de Carl Czerny
març 21 / 20:00
Dijous 21 de març | 20:00h
Donem el tret de sortida al IV cicle de música de cambra amb un recital d’àries barroques, de W.A. Mozart i el duo concertant de Carl Czerny’
El flautista Claudi Arimany, juntament amb la soprano Silvia Rovira i la pianista i directora del cicle, Maria Canyigueral ens oferiran un recital d’àries de J.S. Bach, Handel i W.A. Mozart i el Duo Concertant de Carl Czerny.
Programa
Georg Friedrich HANDEL (1685-1759)
“Süsser Blumen Ambraflocken” (Dolces flors puntejades d’àmbre)
Robert SCHUMANN (1810-1856)
Adagio i Allegro op.70 (versió flauta i piano)
Georg Friedrich HANDEL (1685-1759)
“Meine Seele hört im Sehen” (La meva ànima sent en veure)
Wolfgang Amadeus MOZART (1756-1791)
Ària “L’amerò, saró costante” de l’òpera “II Re pastore” K. 208
Carl CZERNY (1791-1857)
Duo Concertant per a flauta i piano op.129 Allegro Scherzo Andantino grazioso Rondo allegretto
Johann Sebastian BACH (1685-1750)
Ària de la Cantata del Cafè “Ei, wie schmeckt der Coffee süsse” (Ah, com de dolç és el cafè)
Sinopsi
Adagio i Allegro Op.70, Robert Schumann (1810-1856)
Langsam, mit innigem Ausdruck
Rasch und feurig
Tot i que la producció inicial de Robert Schumann com a compositor estava totalment dominada per obres de piano solista, es va també expandir a altres gèneres, component una infinitat de cançons així com una multitud d’obres de cambra.
L’any 1849 Robert Schumann va compondre una sèrie de miniatures per a clarinet, trompa, oboè i violoncel, cadascuna amb acompanyament de piano.
L’Adagio i l’Allegro Op.70 va ser una d’aquestes primeres incursions cap a un nou gènere per ell.
Tot i que sovint es toca amb altres instruments (sobretot amb viola o violoncel), va ser compost expressament per a la trompa de pistons recentment desenvolupada. En aquesta ocasió l’escoltarem amb flauta.
L’Adagio i Allegro va ser una de les peces de Schumman que va anomenar “Hausmusik”, literalment, “música domèstica, de la casa”.
L’Adagio, amb una descripció adjunta eloqüent, ‘amb expressió interna’, recorda moltes de les cançons pròpies de Schumann i requereix gran estamena i control per donar una pronunciació adequada a les seves llargues línies líriques.
L’Allegro es presenta en forma de rondó amb un primer tema vigorós. Aquest tema s’alterna amb episodis més lírics basats, en part, en l’Adagio inicial.
Duo Concertant per a flauta i piano Op.129, CARL.CZERNY (1791-1857)
Allegro
Scherzo
Andantino grazioso
Rondo allegretto
El pianista, pedagog i compositor austríac d’origen txec, Carl Czerny, és conegut principalment pels seus famosos estudis de piano.
Això no obstant, la seva producció de més de 1000 composicions inclou obres orquestrals, música de cambra i misses.
Moltes de les seves obres, durant molt de temps, van quedar eclipsades per les obres dels seus contemporanis més prolífics: Beethoven, Schubert, Weber i Mendelssohn.
Va viure a la Viena de finals del classicisme i principis del romanticisme, sent un dels alumnes més populars de Beethoven i professor de Franz Liszt, dos fets que en certa manera reflecteixen la transició de les dues èpoques.
Entre les seves obres de música de cambra, un nombre relativament elevat de la seva producció inclou la flauta, com és el cas del Duo Concertant Op.129.
Una obra vibrant, virtuosa, un diàleg esplendorós entre la flauta i el piano.
La composició va ser publicada el 1825 per edicions Diabelli a Viena i més tard, el 1870, per edicions Richault a París.
Del compositor George F. Handel (1685-1759) podrem escoltar Süßer Blumen Ambraflocken, amb versos del poeta alemany Barthold Brockes. Una evocació sensual de l’aroma de les flors d’ambre, en la qual la secció central descriu l’ànima que s’enlaira cap al cel.
Meine Seele hört im Sehen HWV207, de Handel també i amb text de Barthold Brockes, conté material temàtic que Handel va utilitzar en el seu Trio Sonata en Si bemoll major Op 2 No 3 (HWV388) i també en la seva Sonata en Fa major per a dos violins (HWV392). La melodia lírica inicial introdueix una comparació de les flors que floreixen a la primavera amb les forces de la natura que s’uneixen per lloar a Déu.
El programa conclourà amb la bellíssima ària ‘l’amerò, saró constante’ de l’òpera ‘Il Re pastore’ K208 de Wolfgang Amadeus MOZART (1756-1791) i l’ària de la Cantata del Cafè “Ei, wie schmeckt der Coffee süsse” (Ah, com de dolç és el cafè) de Johann Sebastian BACH (1685-1750).
