- Aquest esdeveniment ja ha passat.
II CICLE DE MÚSICA DE CAMBRA | Debussy, César Franck i Maurice Ravel
juny 30 / 20:00 – 21:00
En el cinquè concert del II Cicle de Música de Cambra, Lana Trotovsek (violí), Sebastien Hurtaud (cello) i Maria Canyigueral (piano) ens interpretaran, la sonata per a violoncel i piano de Debussy, la sonata per a violí i piano de César Franck, així com el trio per a violí, violoncel i piano de Maurice Ravel.
La sonata per a violoncel i piano de Claude Debussy és la primera d’una intenció del compositor d’escriure sis sonates. La seva mort el 1918 va deixar el projecte a mitges, deixant com a llegat la seva sonata per a violoncel i piano (1915), la sonata per a arpa, flauta i piano (1915) i la sonata per a violí i piano (1916-1917).
El projecte d’aquestes noves composicions l’hem de contextualitzar a una Europa devastada per la primera guerra mundial i amb Debussy lluitant contra un càncer terminal.
La Sonata per a violoncel i piano combina el llenguatge harmònic del segle XX, explorant coloracions exòtiques com les de l’escala pentatònica o recordant el folklore espanyol en algun passatge, amb una mena de nostàlgia cap a les proporcions i formes clàssiques i evocant l’esperit del barroc francès a l’obertura del pròleg, a l’estil de Rameau i Couperin.
El violoncel·lista Louis Rosoor va suggerir que la Sonata transmetia un relat programàtic, tot buscant-l’hi un paral·lelisme amb el pallasso trist ‘Pierrot Lunaire’.
Malgrat Debussy es desentengués de cap lectura programàtica d’aquesta sonata, és una interpretació que ha sobreviscut al pas del temps, tot contribuint segurament a aportar la dosis de fantasia i imaginació tan necessària pels intèrprets, a l’hora d’afrontar aquesta obra.
La Sonata per a violí i piano de César Franck, una de les obres més importants i populars del repertori per a violí i piano, neix com a regal de noces que Franck va obsequiar al gran violinista belga Eugène Ysaÿe el dia del seu casament amb Louise Bourdeau.
El mateix Ysaÿe la va interpretar amb la pianista Marie Léontine Bordes-Pène pels convidats del casament. Durant la seva llarga i exitosa carrera la va continuar presentant a escenaris d’arreu del món, explicant la connexió personal amb l’obra que el conduïa a interpretar l’obra ‘con amore’, i contribuïnt a que César Franck pogués finalment gaudir els darrers anys de la seva vida del reconeixement que es mereixia com un dels grans compositors de la història de la música.
La primera performance en públic es va fer al museu modern de pintura de Brussel·les, novament interpretada per Ysaÿe i Bordes-Pène. L’anècdota explica que la Sonata era l’última obra d’un programa de concert molt extens. Ja fosquejava quan tocaven la Sonata i els tres últims moviments els van haver d’interpretar de memòria, gairebé completament a les fosques.
Maurice Ravel va compondre el seu trio per a violí, violoncel i piano l’estiu del 1914, acabant-l’ho a un ritme accelerat per la possibilitat d’allistar-se a l’exèrcit francès quan la primera guerra mundial ja era una realitat. Escriuria a Stravinsky ´la idea que potser marxo m’ha fet enllestir una obra que portaria uns cinc mesos de feina amb tan sols cinc setmanes’.
Les influències d’aquest trio són varies. Per la seva forta identificació amb la cultura basca, la seva mare era basca, el primer moviment està inspirat en una dansa popular (Zortziko), conservant el mateix ritme 3+2+2. El segon moviment té la gènesis en una forma poètica de Malasia (Pantoum), on la segona i quarta línia esdevenen la primera i tercera en l’estrofa següent. Es podria buscar la al·lusió que els dos temes principals d’aquest moviment apareixen en alternància.
No obstant, aquestes referències no priven al compositor de mantenir-se en la seva predilecció natural a seguir estructures clàssiques de simetria i transparència en la forma.
Ravel, en aquesta obra, aconsegueix gairebé un tractament orquestral dels instruments, jugant amb els registres extrems de cada instrument aconsegueix un balanç sonor entre ells que no té precedent.
Programa
Sonata per a violoncel i piano- CLAUDE DEBUSSY
Prologue: Lent, sostenuto e molto risoluto
Sérénade: Modérément animé
Finale: Animé, léger et nerveux
Sonata per a violí i piano – CÉSAR FRANCK
Allegretto ben moderato
Allegro molto
Recitativo-Fantasia: ben moderato
Allegretto poco mosso
Trio per a violí, violoncel i piano en la menor– MAURICE RAVEL
Modéré
Pantoum
Passacaille
Final
Lana Trotovsek
La violinista Lana Trotovsek ha captivat el públic amb la seva feelveritable sensació d’una actuació intuïtiva en viu’ (The Strad) i per portar .freshness, profunditat i visió’ a les seves interpretacions. Washington Post la va descriure com a «Radiant» i va elogiar el seu «to net i refinat amb el sentit musical de la frase i la intonació impecable».
Des del seu debut amb l’Orquestra del Teatre Mariïnski sota la direcció de Valery Gergiev el 2012, Lana Trotovsek va aparèixer amb algunes de les millors orquestres del món. El 2014, va fer una gira amb els Soloistes de Moscou i Yuri Bashmet i el 2016 va interpretar el Concert per a violí núm. 1 de Prokófiev amb l’Orquestra Simfònica de Londres sota la direcció de Gianandrea Noseda. El 2019 va destacar el Concert per a violí Txaikovski amb l’Orquestra Filharmònica Reial sota Rafael Payare, el Concert per a violí Mendelssohn amb l’Orquestra Simfònica RTS al Centre d’Arts Orientals de Xangai i un recital de nit al Wigmore Hall. Durant els últims anys, Lana ha col·laborat amb Tan Dun i Orquestra del Teatre Verdi, Xangai i Filharmònica eslovena, així com Uros Lajovic i l’Orquestra Filharmònica de Sarajevo, la RTV Eslovènia sota George Pehlivanian, l’Orquestra Simfònica de Kalamazoo, i l’Orquestra de Cambra de Filadèlfia, on va ser descrita com “una veu emergent per veure” per Philadelphia Inquirer. El 2016/17 Lana va realitzar concerts per a violí doble amb Sergey Krylov i l’Orquestra de Cambra de Lituània en diverses ocasions, incloent el Festival d’Al Bustan al Líban el 2018. L’estiu de 2017 va fer una gira amb John Malkovich i I Solisti Aquilani, interpretant un concert per a violí menor de Bach en festivals Emilia Romagna, Ljubljana i Mittelfest.
Sébastien Hurtaud
Sébastien Hurtaud és un violoncel·lista francès nascut a La Rochelle en una família d’amants musicals i un germà que és tenor líric. Vibrar, transmetre, viatjar i crear és el cor de la carrera del jove violoncel·lista. Com a solista i músic de cambra, viatja pel món convidat per les principals orquestres i festivals i també comparteix l’escenari amb la seva esposa pianista Paméla Hurtado en un duo.
Entrenat al Conservatori de París a la classe de JM Gamard i Michel Strauss, després al Royal Northern College of Music amb Karine Georgian, la seva obra està inspirada en aquestes dues grans escoles de violoncel. Influït pel món de l’òpera, és al Monnaie opera house on va fer els seus primers passos com a violoncel·lista en solitari, però molt ràpidament es va girar cap a una carrera com a solista.
Les seves últimes actuacions amb prestigioses orquestres li han permès conèixer noves audiències en molts països i afirmar una carrera en plena expansió. L’hem sentit en el Quixot de Richard Strauss amb l’orquestra Katowice, el concert de Gulda amb la Filharmònica de Bratislava, el concert de Dvorak amb l’orquestra Metz, el concert d’Elgar amb l’orquestra nacional de Nova Zelanda, el concert militar de Jacques Offenbach amb l’orquestra de Bretanya, els concerts de Boccherini amb l’orquestra de la cambra de la ciutat de Panamà, l’orquestra de la Garde Républicaine als Invalides, etc…
Maria Canyigueral (piano)
Maria Canyigueral ha estat descrita per la Vanguardia com “una pianista de gran personalitat”.
Premiada en concursos internacionals, el 2010 és finalista del XII Concours International de piano d’Ille de France; el 2012 va obtenir el segon premi al Wifrid Parry Prize de Londres juntament amb la violinista Marisol Lee; el 2013 l’hi otorguen el segon premi al Max Pirani Trio Prize de Londres amb Ianthe Ensemble i el 2014 rep el segon premi al Concurso Internacional de Música de cámara “Antón García Abril” de Granada juntament amb el violoncel.lista Alexander Rolton.
En les darreres temporades s’ha presentat en recitals a Tòquio, a Nagoya, al Wigmore Hall de Londres i a St John Smith Square, al Festival de Ljubljana a Eslovènia, al Lozer Cultureel a Bèlgica, al Palau de la Música Catalana, a l’Auditori de Girona, a l’Auditori de Caputxins de Figueres dins la Schubertíada, al festival Noches Clásicas de Cádiz, Festival de Portaferrada, al Festival de Cervià de Ter organitzat per Ibercamera, i a diverses ciutats catalanes dins del circuit Xarxa de músiques de Joventuts Musicals de Catalunya.
El juny del 2018 va estrenar al Conway Hall de Londres el seu projecte ‘Avant-guarding Mompou’, amb un cicle inèdit de nou compositors europeus escrit especialment per la ocasió, retrant homenatge al cicle de Cançons i danses de Frederic Mompou, interpretrat intercalat amb el cicle original de Mompou. El 2019 el va presentar al Palau de la Música Catalana i a la Fundación Juan March de Madrid. A l’abril del 2020 va sortir publicat pel segell discogràfic alemany Audite, elogiat per revistes de prestigi internacional com International Piano Magazine, Pizzicato Magazine, la revista Melómano i la revista musical catalana.
On?