- Aquest esdeveniment ja ha passat.
II CICLE DE MÚSICA DE CAMBRA | INTEGRAL DE LES VARIACIONS I SONATES PER A VIOLONCEL I PIANO DE BEETHOVEN (II part), Ramon Bassal (violoncel) i Maria Canyigueral (piano)
juny 19 / 18:00 – 19:00
Ves al programa complet del cicle
Ramon Bassal (violoncel)
Maria Canyigueral (piano)
Les cinc sonates per a violoncel i piano de Beethoven abasten els tres períodes creatius del compositor (sovint anomenats de formació, de maduresa i etapa final), representant tota la seva evolució vital i musical.
Beethoven va escriure les seves dues sonates Op.5 per a violoncel i piano durant la seva estada a Berlin el 1796. El febrer d’aquell any havia viatjat de Viena a Praga per una gira amb l’intenció de tornar el cap d’unes setmanes a Viena, però al rebre reconeixement artístic i sentir-s’hi a gust va decidir fer extensiu el seu viatge cap a Dresden, Leipzig i Berlin.
A Berlin va conèixer el rei de Prússia Friedrich Wilhelm II, que era un gran apassionat de la música i violoncelista amateur. Beethoven va dedicar-l’hi l’Opus 5 i juntament amb un violoncel·lista de la seva cort, un dels dos germans Duport, les va interpretar davant seu.
Aquestes dues sonates marquen un punt decisiu en l’escriptura per a violoncel, trenca amb la tradició establerta fins llavors de tractar el cello com a baix continu. Beethoven l’hi atribueix un protagonisme independent del discurs del piano.
Després de les dues sonates Opus 5 Beethoven no tornarà a posar atenció en sonates per a violoncel i piano fins una dècada després, al 1808, quan escriurà la sonata en La major Op.69, en ple període de maduresa. A la mateixa època escriu les seves sonates per a piano ‘Waldstein’ i ‘Apassionata, la 3a i 5a simfonies i els trios Op.70.
Amb aquesta sonata es podria dir que Beethoven assoleix un discurs veritablement equitatiu entre el violoncel i piano, ja no l’hi correspon la descripció que es podria haver fet de les seves Opus 5, ‘sonates per a piano i violoncel’. Aquesta obra està dedicada al Baró Ignaz von Gleichenstein, amic i patrocinador proper de Beethoven, violoncel·lista amateur.
Beethoven va compondre les dues sonates de l’Opus 102 durant la primavera i tardor del 1815, no obstant les va revisar en estadis posteriors. Finalment va enviar una còpia a Charles Neate a Londres per mediar les negociacions amb una editorial anglesa. La intenció de Beethoven era que es poguessin publicar en dues editorials diferents simultàniament, la anglesa i una al continent. Malauradament l’intent anglès no va materialitzar, els editors anglesos mostraven cert escepticisme amb les obres de Beethoven a aquella època, fent referència a una altra obra de Beethoven ‘no la publicaria ni que me la donessis de gratis’. Finalment la primera edició es va publicar amb Simrock, una editorial de Bonn.
Aquestes dues darreres sonates per a violoncel i piano de Beethoven estan dedicades a la comptessa Marie Erdödy. Amiga i mecenes de Beethoven i que, juntament amb el baró Gleichenstein, va ser decisius per garantir suport econòmic durant els anys que Beethoven va viure a Viena.
Erdödy va fer l’encàrrec d’aquestes dues obres pel violoncel·lista professional Joseph Linke. S’escriuen en el mateix període que les darreres sonates per a piano del compositor. Transmeten una gran càrrega emotiva i la forma demostra que Beethoven explora terrenys nous, molt més lliures i trascendentals que a les sonates primerenques.
Escriure variacions sobre temes d’òperes conegudes era una pràctica i un reclam entre compositors i editors que es va fer molt present a finals del segle XVIII. No eren peces molt complicades per poder ser interpretades en concerts domèstics i el mercat editorial hi veia un potencial per poder vendre obres amb facilitat.
El jove Beethoven, sobretot als anys 1790s es va interessar per aquesta forma musical i en va escriure una dotzena, sobretot variacions per a piano sol o per piano amb un altre instrument.
Beethoven va escriure els tres reculls de variacions per a violoncel i piano WoO45, WoO46 i Op.66 durant el 1796 i 1801.
Ambdues, les variacions WoO46 i l’Op.66, estan basades en temes de la Flauta Màgica de Mozart.
Les 12 variacions WoO45 es basa amb un tema de Judas Maccabaeus de Haendel.
Aquestes obres no es van composar probablement amb l’intenció d’estar a l’abast de l’ús públic, inclús Beethoven no els hi atorgava un número d’opus sinó que les classificava a part. (L’Op.66 es va assignar com a tal dues dècades més tard de la seva publicació, inicialment tenia un altre número de catàleg).
Les variacions WoO 45 les va escriure durant aquell viatge a Berlin el 1796 a on també va escriure les sonates Op.5, tenint a disposició, a la cort de Friedrich Wilhelm II de Prússia, dos violoncel·listes francesos, els germans Duport, per posar en pràctica aquelles noves composicions.
Les 12 variacions Opus 66 es va publicar per primera vegada al 1798. Sembla a ser que també podria haver estat escrit durant l’estada de Beethoven a Berlin.
El darrer recull de variacions que Beethoven va escriure per a violoncel i piano, les 7 variacions WoO 46 sobre un duet de la Flauta Màgica de Mozart, daten del 1801.
Mozart va acabar de compondre la Flauta Màgica al 1791, probablement sent una de les obres que l’hi va atorgar més reconeixment en vida. Mozart va morir dos mesos després de l’estrena.
Programa
7 Variacions WoO46 sobre el tema ´Bei Mannern, welche Liebe fuhlen’ de la Flauta Màgica de Mozart – L. van Beethoven (1801)
Sonata n.2 Op.5 en Sol menor (1796)
Adagio sostenuto e expressivo – Allegro molto più tosto presto
Rondo Allegro
—
Sonata n.4 Op.102 en Do major (1815)
Andante
Adagio – Allegro vivace
Sonata n.5 Op.102 en Re major (1815)
Allegro con brio
Adagio con molto sentimento d’affetto
Allegro
Ramon Bassal (violoncel)
Ramon Bassal ha actuat a festival i sales de concert com el Festival de Seoripul de Corea del Sud, el “Guimaraes 201 2 European Capita of Culture ”, l’Openluchttheatre d’Amsterdam, el Palau de la Música, l’Auditori de Girona, el Teatre de la Filarmònica d’Oviedo,… Ramon va estudiar a la Hochschule für Musik Basel, la Schola Cantorum Basiliensis, el Conservatori d’Amsterdam i la Academia Metropolitana de Lisboa amb els professors Thomas Demenga , Quirine Viersen, Petr Skalka, Mick Stirling i Paulo Gaio Lima.
Neix a Barcelona el 30 de setembre del 1988. S’inicia al violoncel i al piano als cinc anys. Estudia el violoncel amb el seu pare, Josep Bassal, i el piano a l’Acadèmia Marshal de Barcelona. Ha participat en cursos i classes magistrals a Noruega, França, Espanya, Holanda, Suïssa i Portugal impartides pels violoncel·listes Pieter Wispelway , Gaetano Nasillo, Marcio Carneiro, Chrisophe Coin, Gary Hoffman, Dmitri Ferschtman, Antonio Meneses, Alban Gerhardt, Anner Bylsma i Torleif Thedeen.
El 2006 va rebre el primer premi en el concurs del Conservatori de Girona tant en la modalitat de violoncel com de piano. L ’any 2010 va ser seleccional en el concurs del Festival de Violoncelle de Beauvais per tocar com a solista amb orquestra en la classe magistral impartida per Pieter Wispelwey. Al mateix any va tocar el Concert per a violoncel i orquestra de Robert Schumann a l’Auditori de Girona amb l’Orquestra Athenea.
Ha anat de gira a diverses ciutats españoles tocant el Concert de Haydn en Do major amb la Sebastian Strings Orquestra, concert que també va interpretar amb l’Orquestra Camera Musicae al Festival d’Altafulla. Ha actual com a solista amb orquestra i recital retransmès per Catalunya Música al Petit Palau de la Música Catalana. Ha actual com a solista amb l’Orquestra Barocco Sempre Giovanne a Santa Maria del Mar i a la Biblioteca de Catalunya. Recentment ha interpretat el Concert de F. Gulda per a violoncel i orquestra de vents a l’Auditori de la Mercè de Girona amb l’Orquestra del Conservatori Isaac Albèniz. Entre els seus pròxims compromisos es troben recitals de música de cambra a Amsterdam amb solistes de la Ràdio Filharmonich Orkest, Suites de Bach al Festival Música als Masos i duo amb la pianista Maria Canyigueral al Festival Internacional de Música Isaac Albèniz de Camprodon.
Actualment està enregistrant la integral de l’obra de Beethoven per a violoncel i piano amb Maria Canyigueral al prestigiós estudi Teldex Studio de Berlin. Ramon toca un violoncel italià del segle XVIII de Giuseppe e Antonio Gagliano i un arc francès A. Lamy que va pertànyer al viol·loncelista Gaspar Cassadó.
Maria Canyigueral (piano)
Maria Canyigueral ha estat descrita per la Vanguardia com “una pianista de gran personalitat”.
Premiada en concursos internacionals, el 2010 és finalista del XII Concours International de piano d’Ille de France; el 2012 va obtenir el segon premi al Wifrid Parry Prize de Londres juntament amb la violinista Marisol Lee; el 2013 l’hi otorguen el segon premi al Max Pirani Trio Prize de Londres amb Ianthe Ensemble i el 2014 rep el segon premi al Concurso Internacional de Música de cámara “Antón García Abril” de Granada juntament amb el violoncel.lista Alexander Rolton.
En les darreres temporades s’ha presentat en recitals a Tòquio, a Nagoya, al Wigmore Hall de Londres i a St John Smith Square, al Festival de Ljubljana a Eslovènia, al Lozer Cultureel a Bèlgica, al Palau de la Música Catalana, a l’Auditori de Girona, a l’Auditori de Caputxins de Figueres dins la Schubertíada, al festival Noches Clásicas de Cádiz, Festival de Portaferrada, al Festival de Cervià de Ter organitzat per Ibercamera, i a diverses ciutats catalanes dins del circuit Xarxa de músiques de Joventuts Musicals de Catalunya.
El juny del 2018 va estrenar al Conway Hall de Londres el seu projecte ‘Avant-guarding Mompou’, amb un cicle inèdit de nou compositors europeus escrit especialment per la ocasió, retrant homenatge al cicle de Cançons i danses de Frederic Mompou, interpretrat intercalat amb el cicle original de Mompou. El 2019 el va presentar al Palau de la Música Catalana i a la Fundación Juan March de Madrid. A l’abril del 2020 va sortir publicat pel segell discogràfic alemany Audite, elogiat per revistes de prestigi internacional com International Piano Magazine, Pizzicato Magazine, la revista Melómano i la revista musical catalana.
Recentment ha sortit publicada la gravació en directe de la interpretació de la integral de les deu Sonates per violí i piano de Beethoven durant el Festival de Ljubljana 2020, juntament amb la violinista Lana Trotovsek. 4 discos compactes que s’han enregistrat amb el segell de la Ràdio i Televisió d’Eslovènia amb coproducció amb el festival de Ljubljana.
> SABER MÉS
On?