- Aquest esdeveniment ja ha passat.
III CICLE DE MÚSICA DE CAMBRA | Obres de Ravel, Poulenc, Gershwin i Khachaturian
novembre 6 / 20:00
Dilluns 6 de novembre | 20:00h
En el sisè concert del III Cicle de Música de Cambra del Teatre de Sarrià podreu gaudir d’un recital de clarinet, violí i piano on s’interpretaran obres de Ravel, Poulenc, Gershwin i Khachaturian.
El clarinetista Darko Brlek, la violonista Lana Trotovsek, juntament amb la pianista i directora del cicle, Maria Canyigueral, ens oferiran un concert amb un programa que inclou obres de Ravel, Poulenc, Gershwin i Khachaturian.
Programa
Sonata per a violí i piano n.2 M.77, M.RAVEL(1875-1937)
Allegretto
Blues. Moderato
Perpetuum mobile. Allegro
Sonata per a clarinet i piano FP184, F. POULENC (1899-1963)
Allegro tristamente
Romanza
Allegro con fuoco
Fantasia Concertant per a violí i piano sobre temes de l’òpera Porgy i Bess, G. GERSHWIN (1898-1937) (arr. I. FROLOV)
Trio per a clarinet, violí i piano Op.30, A. KHACHATURIAN (1903-1978)
Andante con dolore, molto espressione
Allegro
Moderato
Sinopsi
Sonata per a violí i piano n.2 M.77, M.RAVEL(1875-1937)
La sonata per a violí I piano n.2 en Sol Major de Maurice Ravel va ser composta durant el 1923 I el 1927, sent l’única sonata escrita per aquesta formació publicada en vida del compositor, motiu pel qual molt sovint es refereixen a ella com ‘la sonata’, ja que l’existència d’una primera sonata, coneguda com a sonata pòstuma I escrita trenta anys abans de la publicació de la seva segona sonata, no va rebel·lar-se fins tres dècades més tard de la seva mort.
Ravel deia que l’objectiu d’aquesta sonata era evidenciar la incompatibilitat del violí I el piano.
La sonata va ser dedicada a la violinista Hélène Jourdan-Morhange, que deia que la naturalesa de l’escriptura encaixaria més per ser tocada amb un oboè o clarinet que amb el violí, fent referència a una certa ‘indiferència’ que el caràcter de l’obra requereix.
Una obra plena de referències del jazz I blues, requerint els intèrprets un imaginari sonor, en molts passatges ritme impecable per part del piano, en contrast a la llibertat que se li atorga a la línia del violí.
L’estrena es va fer el 1927 a la Sala Érard de París, amb el violinista G. Enescu I Ravel al piano.
Sonata per a clarinet i piano FP184, F. POULENC (1899-1963)
Havent-se guanyat la reputació pel seu mestratge melòdic, el compositor i pianista francès Francis Poulenc (1899-1963) va abraçar una multitud de gèneres musicals, incloent-hi la cançó, obres per a piano sol, música de cambra, òperes, ballet, música orquestral, música vocal religiosa, entre d’altres.
A la seva música se li poden atribuir influències del jazz i del neoclassicisme, molt sovint comptant amb el piano com a protagonista, i per obtenir un perfil descriptiu complet del compositor no podem desentendre cap de les dues facetes que expressa la música de Poulenc, l’humorística i la seriosa.
Al final de la seva vida, Poulenc es troba immers en una sèrie de sonates, completant-ne tres per a instruments de vent: la sonata per a flauta i piano FP164 (1956-1957), la sonata per a clarinet i piano FP184 (1962) i la Sonata per a oboè i piano FP185 (1962), aquesta darrera sent l’última obra que el compositor va escriure abans de la seva mort sobtada el gener del 1963, conseqüència d’un atac de cor.
Algunes d’aquestes darreres obres porten dedicatòria commemorativa, la sonata per a clarinet i piano està dedicada al compositor Arthur Honegger, que va morir el 1955. La sonata per a oboè la va dedicar a Sergei Prokofiev, malgrat que s’especuli en publicacions més recents, que les dedicatòries podrien haver estat pensades a la inversa, tenint en compte les al·lusions musicals a la música de Prokofiev que es poden trobar a la sonata per a clarinet i piano.
La sonata per a clarinet i piano es va estrenar al Carnegie Hall de Nova York el 1963, a càrrec de Benny Goodman i Leonard Bernstein.
Fantasia Concertant per a violí i piano sobre temes de l’òpera Porgy i Bess, G. GERSHWIN (1898-1937) (arr. I. FROLOV)
L’òpera Porgy and Bess de George Gershwin (1898-1937) es va representar per primera vegada a Boston el 30 de setembre de 1935, abans de traslladar-se a Broadway. Va comptar amb un repartiment de cantants afroamericans de formació clàssica, una opció artística atrevida en aquell moment.
El llibret de Porgy and Bess explica la història de Porgy, un captaire negre discapacitat que viu al barri marginal de Charleston i que tracta de rescatar Bess del seu amant violent i possessiu.
El violinista i compositor Igor Frolov (1937-2013), agafant alguns temes de l’òpera original de Gershwin, va escriure aquesta brillant i virtuosa fantasia per a violí i piano.
Els temes que hi apareixen no es mantenen en l’ordre original de l’òpera de Gershwin, ni pretenen tenir una intenció narrativa, sinó més aviat un homenatge a la música per ella mateixa.
Frolov va assolir reconeixement internacional a la dècada de 1960 després de rebre educació al conservatori de Moscou.
Pedagog i virtuós aclamat, no va estudiar mai composició formal i la seva primera obra no va aparèixer fins a finals dels anys vuitanta.
Al llarg de la seva vida, Frolov va mantenir un interès pel jazz, tot i que estava censurat al Conservatori de Moscou i els enregistraments eren pràcticament impossibles d’adquirir a la Unió Soviètica.
Era durant els seus viatges de concerts que tenia l’oportunitat d’adquirir gravacions i partitures de jazz que utilitzaria com a font d’enriquiment, intentant emular les melodies, harmonies i l’estil improvisatori del jazz en la seva faceta com a compositor. Concert Fantasy on Porgy and Bess és un d’aquests exemples de fusió, integrant completament el seu interès pel jazz i els seus coneixements com a virtuós del violí i el repertori clàssic.
Trio per a clarinet, violí i piano Op.30, A. KHACHATURIAN (1903-1978)
Aram Khachturian és considerat el compositor armeni més important del segle XX, sintetitzant la música “clàssica” amb elements de la música popular oriental en un nacionalisme viu que reflecteix múltiples cultures sota la rodella de la Unió Soviètica.
Khachturian, que a part de compondre va ser un destacat director i professor, és recordat avui principalment per la seva música orquestral que inclou simfonies, concerts, ballet i música de cinema.
Es va criar a Tbilisi, Geòrgia (aleshores encara part de l’imperi rus) on inicialment es va inspirar en nombroses tradicions de música popular d’Armènia, Azerbaidjan, Uzbekistan i Geòrgia.
Amb disset anys es va traslladar a Moscou per cursar estudis superiors, primer en biologia, després de violoncel i, finalment, composició. Després d’anys d’estudi i pràctica, Khachaturian aconseguiria una reputació internacional rebent elogis de Prokófiev i Shostakovich que, com el mateix Khachaturian, la seva música estava exposada a l’ull crític del règim, gaudint a vegades de reconeixement en forma de premis com també patint censures.
Encara que va escriure molt poc per a petit format cambrístic, l’any 1932, amb 29 anys, encara estudiant, Khachaturian va compondre aquest meravellós trio per a clarinet, violí i piano de tres moviments.
Un aparador perfecte per a la barreja d’elements folklòrics, que queden ressaltats per la coloració tan especial d’aquesta combinació instrumental poc usual.
Els trios de clarinet possiblement més famosos de Mozart, Beethoven, Schumann estan escrits per a clarinet, piano i, viola o violoncel. Altres compositors que van optar pel violí, en comptes de la viola o el violoncel, van ser Stravinski i Bartok.
En particular, amb el trio de Khachaturian, la combinació del clarinet i el violí, molt semblants, crea una barreja fascinant, una unitat polifònica complexa però aparentment espontània de veus bessones tan característica de nombroses tradicions populars d’Europa de l’Est i Àsia.
Biografies
Darko Brlek (clarinet)
La trajectòria concertística del clarinetista Darko Brlek l’ha portat a actuar habitualment en escenaris d’arreu del món. En la seva carrera musical ha col•laborat amb artistes com Uto Ughi, Yuri Bashmet, Aleksander Rudin, Lyubov Timofeyeva, Kyril Rodin, Elena Bayeva, Debussy Quartett, Quartetto di Venezia, Bartok Quartett, Kodaly Quartett, Tartini Quartett Veneti, Virtuozi Italiani, Musica Viva, Solisti Aquilani, Kammer Orchester Manheim, Moscou Solists , Capella Glinka Sankt Petersburg, Orquestra Filharmònica Eslovena, Orquestra Filharmònica de Tailàndia, Orquestra Simfònica Nacional de Lituània, Orquestra Simfònica RTV Eslovena, Cameristi della Scala, Deutsches Kammer Orchestra Frankfurt, Sinfonia Toronto, Kazakhstan Symphony Orchestra, Qingdao Symphony Orchestra, Hangzhou Symphony Orchestra Orquestra Simfònica, entre d’altres.
El 1991 es va convertir en el director artístic més jove de l’Òpera i Ballet del Teatre Nacional d’Eslovènia a Ljubljana. Un any més tard també es va convertir en el director artístic més jove de la història del Festival de Ljubljana, i finalment va assumir el càrrec de director executiu d’un dels festivals culturals més importants del país.
Va ser un dels fundadors de la Cambra Cultural d’Eslovènia i ha exercit com a president del Consell de Cultura del Govern de la República d’Eslovènia.
Actualment, és el president de l’Acadèmia del Festival, una iniciativa de l’Associació de Festivals Europeus (EFA) per a joves.
L’art i la cultura són més que una professió per a Darko Brlek, que l’any 2016 va ser un dels dos guanyadors del premi anual de gestió als èxits econòmics destacats que atorga el diari Finance i la Facultat d’Economia de Ljubljana. També ha rebut nombrosos altres premis, com ara el Premi Betetto per a èxits artístics i el Premi Župančič, que és el màxim premi atorgat per l’Ajuntament de Ljubljana a la creació destacada en l’àmbit de l’art i la cultura. El 4 de juliol de 2018, Darko Brlek va rebre el prestigiós premi estatal del President de la República d’Eslovènia – Ordre pels mèrits, per la seva contribució a la cultura eslovena i el mèrit per l’excel·lència del programa i l’aclamació internacional dels esdeveniments culturals i artístics. El 2020, el comitè del Programa d’Ambaixadors d’Eslovènia va nomenar Darko Brlek amb el títol honorífic d’Ambaixador del Congrés d’Eslovènia 2021.
Lana Trotovsek (Violí)
La violinista Lana Trotovsek ha captivat el públic amb la seva «autèntica sensació d’actuació intuïtiva en directe» (The Strad) i per portar «profunditat i perspicàcia» a les seves interpretacions. Washington Post l’ha descrit com a «Radiant» i lloat el seu «to clar i refinat amb sentit musical de frases i entonació impecable».
Des del seu debut amb Mariinsky Theatre Orchestra sota la direcció de Valeri Guérguiev el 2012, Lana Trotovsek va aparèixer amb algunes de les millors orquestres del món. El 2014, va fer una gira amb els Moscow Soloists i Yuri Bashmet i el 2016 va interpretar el Concert per a violí núm. 1 de Prokófiev amb l’Orquestra Simfònica de Londres sota la direcció de Gianandrea Noseda.
> SABER MÉS
